Seminaris diocesans de Catalunya
DIA DEL SEMINARI 2017
M'HAS CRIDAT - Catequesi
Crida'm i et respondré, et revelaré grans secrets inaccessibles, que tu no coneixes (Jr 33,3)
Tots hem de cercar la nostra vocació. Primerament tenir clar i agrair la vocació a la santedat, i després demanar al Senyor què vol de nosaltres. I això a vegades fa por.
Jesús, coneixedor d'això, ens ho diu molt sovint: "No tinguis por".
Però el cert és que alhora de demanar al Senyor quina és la nostra vocació hem de tenir dues coses clares. La primera: Déu m'estima més del què jo m'estimo a mi mateix! Déu m'estima! això és quelcom que no podem canviar. Per tant mai ens demanarà res que ens faci infeliços.
Segona: Déu em coneix més el què jo em coneixo a mi mateix!
Déu es concient de les meves virtuds i febleses. Em coneix tant!
Anem al metge perquè coneix més el què ens passa que nosaltres mateixos. Amb Déu passa el mateix: Li hem de demanar què vol de nosaltres precisament perquè ens coneix millor, i coneix què ens farà feliços.
Per tant: Confiem en Déu. Ell ho fa tot bé, sempre!
La cançó M'has cridat parla precisament d'aquesta crida, una crida a una vocació, sense especificar quina, però sentint que Déu és gran, i ens demana a quelcom gran!
A vegades Ell ens pot canviar el cor a través d'una paraula, o d'alguna persona, i apareix un desitg gran de seguir-lo. No cal esperar grans senyals, Déu molt sovint se'ns revela a través de coses petites.
I de la mateixa manera que Ell ens ha fet únics, un a un, també personalitza aquesta crida a cadascún de nosaltres. Déu ens crida pel nostre nom!
M'has cridat a seguir-te... de quina manera? Aquesta és la pregunta amb la que hem de pregar a Déu. "Senyor, què vols que faci per Tu?".
I, és cert, em crida tot i que sóc pecador, tot i que fallo, tot i que sovint no li soc fidel. I aquesta és la grandesa del seu amor. Tot i ser tant petits ens crida a coses grans!
La vocació parteix també del desitg de ser fidel a Déu, de prendre consciència que Ell és el més important de la meva vida. I si no ho és, desitjar que ho sigui. Desitjar tenir-lo present en tot i a cada moment. Que cada cop que contemplem com ens mira, com ens cuida, com actua en el nostre dia a dia li puguem dir: T'estimo tant, Senyor!
PER TREBALLAR LA CANÇÓ
Et proposem alguns fragments de l'Evangeli per a que puguis pregar i meditar sobre què desitja Déu per a tu. Sense por, prent-te temps, en silenci, i demana-li llum.
Lc 5: Aparta't de mi, Senyor, que sóc un pecador (clica aquí per llegir el fragment)
Sovint, quan preguem, ens pot semblar que ens passa com els deixebles quan pescaven: Hem tirat les xarxes tota la nit... i no hem pescat res. Però Jesús ens anima a tornar-ho a intentar. Simó, quan torna a tirar la xarxa, després d'haver-se rendit i de confiar en Jesús, pesca més peixos del que mai s'hagués pogut imaginar.
També a vegades apartem a Déu de la nostra vida. Però Ell insisteix.
- Què és allò que em fa tirar enrere per seguir pregant? Per seguir demanant a Déu què vol de mi?
- Amb quines actituds meves del dia a dia no deixo entrar a Déu en la meva vida?
- Imagina't que Jesús avui també et digués: "No tinguis por, d'ara en endavant seràs pescador d'homes". Què li respondries?
Jn 2, 1-12: "Feu el que Ell us digui (clica aquí per llegir el fragment)
Quan pot semblar que no sentim res, que Déu no ens parla... que "s'ha acabat el vi", ens ajuda pregar i demanar ajuda a Maria, la nostra mare. "Feu el que Ell us digui". Maria ens anima a confiar plenament amb Jesús, encara que hi hagi coses que no entenguem. Ell, que tot ho fa bé, ens guiarà per a portar-nos cap a la felicitat.
- Faig allò que Jesús em demana? Em fa por saber què em demana?
- En la meva pregària com estic? Puc pregar amb facilitat? O sento que s'ha acabat el vi? Que em costa trobar-hi a Déu?
© 2017 Seminaris diocesans de Catalunya